Què és el codi escrit?

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Podem comparar els dos codis des de dos punts de vista: per les Característiques contextuals i les Característiques textuals.

M'agradaria que véiessiu de quines es tracten a partir de la síntesi que vaig fer jo extreta de: Cassany,D (1987), Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries.

Com heu vist podem extreure una sèrie de diferències entre el CODI ESCRIT i el CODI ORAL.

Les característiques que diferenciarien als dos codis serien que en el cas de les característiques contextuals, no existeixen situacions de comunicació entre l'oral i l'escrit. I, a més a més, en l'actualitat el desenvolupament tecnològic dels darrers anys a equiparat els dos codis. Pel que fan les característiques textuals, la literatura sobre el tema s'ha concentrat sobretot en una petita part del camp i a preocupat molt als mestres. I, cal dir, que aquests treballs negligeixen l'estudi d'altres aspectes.

Pel que fan els autors, defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral i suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per a expressar i comunicar idees i que tots dos han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Segons el meu punt de vista, penso que és cert que tant l'oral com l'escrit no es necessiten conjuntament per a expressar i comunicar i idees però d'altra banda penso que és imprescindible dominar tots dos codis,tot i que sigui per separat,per a poder dominar una mateixa llengua. Això ens servirà d'ajuda a nosaltres com a mestres i en un futur als nostres alumnes a l'hora d'aprendre una llengua.

També m'agradaria parlar-vos sobres les característiques o propietats del text/discurs que són aquelles qualitats que té un escrit quan actua amb eficacia com a missatge real en una situació comunicativa.
I n'hi han de dos tipus: característiques descriptives i caracterítiques preescriptives

Per últim m'agradaria compartir amb vosaltres un exercici que vem realitzar en grup a classe de COED. Es tracta d'una síntesi(sobre un text) escrita per nosaltres que fa referència a Aprendre i Créixer de BOSCH,E. (2003) . Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Ed.

I diu així:

EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA

Bosch, E (2003). Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Ed.

Quan l’alumne va avançant en la seva lectura, es va envaint una forta sensació de creixement. Llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar del nen.

Llegir no és únicament una correlació d’oracions que expliquen una història, sinó una manera d’introduir als nens, gràcies a la seva imaginació, la seva pròpia història. Llegir, per tant, és disposar-se a vagar per mons desconeguts amb valentia i llibertat. El gust per un llibre nou és sempre el desig d’una nova aventura i en això consisteix també l’educació, a no tenir por d’encarar-la.

El to de veu, la gesticulació i la interpretació, que en veu alta poden arribar a funcionar com a veritables acotacions teatrals i/o musicals mostren la màgia i fomenten la lectura cap als nens.

Un exemple clar de com la lectura ens fa créixer, és que a més d’instruir-nos, ens educa. Aquells educadors o mestres que ensenyen a llegir als nens, han d’aprendre que no només fan sonar sanefes, sinó que el veritable sentit  de la lectura, és fer-los créixer i que experimentin la història en la seva pròpia pell.

Tot això es pot veure reflectit , en l’article Aprendre i Créixer de Bosch,E. Un exemple clar seria el que li succeeix a l’alumne: No volia llegir ni escriure ja que l’aproximaven a una vida cada cop més difícil, fins que un dia ell se’n adona que s’ha fet gran ja que ha après a llegir, i veu en la seva mestra que no només és un referent sinó algú que el tranquil·litza, entén els seus entrebancs i explica els seus èxits. Aquí veiem com : La lectura és una forma de creixement.

Beltrán Gonzalez, Ariadna

Bozal Coello, Georgina

Carpi Vicente, Georgina

Fresquet Mascarell, Ariadna